Els 10 principals països amb les taxes d'inflació més baixes d'Àfrica el 2022

La inflació és un augment general dels preus dels béns i serveis en una economia. La inflació sol ser una mesura àmplia, com ara l'augment global dels preus o l'augment del cost de la vida en un país. Una mètrica volàtil, la inflació que pot augmentar i baixar ràpidament en funció de les condicions econòmiques i de les mesures que el govern opti per controlar-les o contrarestar-les. La inflació està relacionada amb els principis econòmics de l'oferta i la demanda i es pot veure positivament o negativament en funció de la situació específica i de la taxa de canvi.

Per exemple, una petita inflació sol ser vista com un senyal que l'economia d'un país està creixent i els seus residents tenen ingressos adequats, ambdues coses bones. Tanmateix, l'excés d'inflació es produeix quan els preus augmenten massa més ràpidament que els salaris, la qual cosa fa que la moneda perdi valor. El valor d'una única unitat de moneda es redueix del que era abans i el poder adquisitiu de la moneda del país es redueix. Per contra, una inflació massa baixa també pot ser un indici preocupant que l'economia d'un país està estancada i que no hi ha prou gent amb prou feina.

Hi ha tres índexs d'inflació: l'índex de preus al consum (IPC), l'índex de preus a l'engròs (WPI) i l'índex de preus al productor (IPP). L'IPC és una mesura que examina els preus mitjans ponderats de les necessitats primàries, com ara el transport, l'alimentació i l'atenció mèdica, a nivell de consumidor/retail. El WPI mesura i fa un seguiment dels canvis de preu a nivell de productor o majorista abans que els béns arribin al consumidor. El PPI és una família de mètriques que mesuren els canvis de preu des de la perspectiva del venedor/productor més que del comprador/consumidor.

La inflació es classifica en tres tipus: inflació de demanda, inflació de costos i inflació integrada. Tots tres estan relacionats amb l'equilibri entre l'oferta de diners i l'oferta de béns en l'economia d'un país.

• Inflació de demanda – Es produeix quan la demanda de béns i serveis, és a dir, la quantitat global de diners i/o crèdit que la gent ha de gastar, augmenta més ràpidament que la capacitat de producció de l'economia. La demanda és alta però l'oferta no pot mantenir-se al dia, de manera que els preus augmenten. L'augment dels preus fa que alguns compradors abandonin el mercat, la qual cosa disminueix la demanda i restableix l'equilibri entre demanda i oferta.
• Inflació que impulsa els costos – Es produeix com a conseqüència de l'augment del cost de producció. Per exemple, si les matèries primeres utilitzades per crear un producte augmenten de preu, el preu del bé final augmenta a mesura que els productors transmeten els seus costos al consumidor.
• Inflació incorporada – Es produeix per les expectatives que la inflació continuarà, per la qual cosa els salaris han d'augmentar per mantenir l'statu quo. A mesura que augmenten els preus dels béns i serveis, la mà d'obra espera pagar més per mantenir el seu nivell de vida. Com a conseqüència de l'augment dels costos laborals, també augmenten els preus al consumidor dels béns o serveis que la mà d'obra produeix o proporciona.

Els països amb les taxes d'inflació més baixes del món sovint tenen taxes d'inflació negatives, que s'anomena deflació. La deflació sobtada augmenta el valor dels diners d'un país, la qual cosa permet comprar més béns i serveis amb la mateixa quantitat de moneda. La deflació generalment sorgeix de l'escenari contrari a la inflació.

En altres paraules, la deflació sorgeix quan l'oferta de béns i serveis supera l'oferta de diners disponible a l'economia, provocant que els preus disminueixin com a resultat. La deflació també es pot produir quan el poder adquisitiu creix a causa d'una reducció de l'oferta monetària i/o una disminució de l'oferta de crèdit (ambdues coses milloren el valor de la moneda existent).

Aquests són els 10 principals països amb les taxes d'inflació més baixes d'Àfrica.